Distribución nacional
Teatro | Adultos y jóvenes | Sala
SINOPSIS: Sembla que el món sempre se’ns mostra com una cosa hostil. Tendim a la ceguesa, a la negació de l’altre, a qui tenim davant; evitem, d’incomptables maneres, mirar el rostre que ens mira, per a no haver d’implicar-nos amb ell. Perdem així la possibilitat d’acollida, de reconeixement, de compassió (com a passió compartida), que evitaria la destrucció de l’altre, només per ser un altre. En un escenari així, cal apel·lar a la reconstrucció d’una mirada, que òbriga la possibilitat d’una trobada recíproca, un reconeixement hospitalari, un concerniment mutu, solidari. Això és possible? Com? És bonic però…, estem disposats?
Mirar i ser mirat, i des d’eixe reconeixement recíproc trobar una manera d’estar, no a pesar de la diferència, sinó a partir d’ella. Potser així es puguen reconstruir els llaços trencats per tanta hostilitat. Ací podria estar l’aposta.
